Dols nom qu’el cor en son ardent sagrari
ab lo sant cult del entusiasme honora,
com n’ets dols p’el rexiu, mes gran l’aurora
rica plija p’el vall tot solitari!
Dels despulls dels vells segles relicari
l’esprit et canta y de genoslls t’adora,
y com llantia te vec qu’enlluernadora
n’ets del pasat en l’inmortal osari.
De lluers y de paumes enramada
com de sols el espay; en la ma esquerra
la Creu santa, y el ferro en la ma dreta,
sempre tendrás, oh patria meua estimada!
als meus llavis el himne de la guerra,
y un soldat y un cantor en ton poeta.