Tu eres la siensia que al Senyor pregona,
y eres la vida qu’el esprit envetja;
tu eres la llum qu’en nostre cor flametja,
y eres la parla ab que l’amor rahona.
Al rassés del teu pit lo mon s’adona
qu’eres forsa y vir tut p’el que flaqueja
y qui en serm teu per ton honor gemeja,
en el bres d’els teus brasos s’acarona.
N’es la Creu del Calvari ta Senyera,
l’host d’els martyrs ta bélica maynada,
ton lluer en el cel la eterna gloria,
y es la llum dels teus ulls la vertadera,
y es ta creu la mes dolsa y estimada,
y en sos brasos alsarte ta victoria.