CUBA

Tot un grapat de granujes,
negres, mulatos y blancs,
volen robarli a la pátria
del seu mantell un retall,
y en la manigua de Cuba
fuchint la cara amagats,
criden que al fi ó será sehua,
o en porreta ham de quedar.
Sense ducte eixos salvaches
que tenen el cor de fanc
crehuen que el nostre tremola;
¡qu’es com el d’ells, de cobarts!
No recordant les palises
qu’els pegárem fa deu añys,
convertintlos en colechi
la esquena, de cardenals.
Provar fortuna ara vólen,
y han d’eixir ben escaldats;
¡Cuba será d’els seus amos,
o ha de tragarsela el mar!