Poesia en Valencià

Llengua meua enlluernadora com la claror de l’aubada qu’el Sol de porpre colora, i ab frescor marinada com Abril cuant naix l’aurora; llengua de veus cristalines com la del fresc ventijol de les platjes llevantines, …

A la reina dels Jocs Florals de Lo Rat Penat I ¿Voleu, Senyora, escoltar-ne com és de dolça i de rica l’arpa que polsa València quan canta, plora o somnia? ¿Voleu que desperte en cobles, …

Recollit per Constantí Llombart a Els fills de la morta-viva. El poema, anterior a 1879 s’entronca perfectament dins la tradició renaixencista: retrobament de les glòries passades i esperit de lluita per no deixar-les enfonsar. Llombart …

Publicat a “Lo Renaixement” (publicació que momentàniament substitueix “La Renaixensa” mentre la publicació estava suspesa per ordre del govern. pp 102-103. 1879. Son com el cel: la tristesa y dolçor de sos esguarts com la …

Publicada en “La Renaixensa”, Vol I, pp 63-64, 1876. Dintre’l meu cor hi ha nihuada d’amorosos pensaments; uns que baixen fins la terra, y altres que pujan al cel. De ditja y dolça gaubança sembli …

Romanç premiat ab lo ram d’olivera d’argent en lo certamen hagut en Lérida, l’any 1868. Consolatrix aflictorum I Ab l’arpa que canta dolça Jorn e nit las flórs dels camps, Ab l’arpa que dolça sempre …

Amor! Amor! Amor! Paraula santa qu’ens nodrix de il·lusions y de poesía, y ab la qu’el cor enamorat sommía y ab veu del cel per sa conquesta canta. Ahont lo penó de ses victories plata …

Per ella els teus pinsells de raigs d’el dia y del arch virolat la encessa veta, desfen tot pols en ta inmortal paleta que un fornal ple de sols li parexía. Desbrinant els rumors de …

Dols nom qu’el cor en son ardent sagrari ab lo sant cult del entusiasme honora, com n’ets dols p’el rexiu, mes gran l’aurora rica plija p’el vall tot solitari! Dels despulls dels vells segles relicari …

Tu eres la siensia que al Senyor pregona, y eres la vida qu’el esprit envetja; tu eres la llum qu’en nostre cor flametja, y eres la parla ab que l’amor rahona. Al rassés del teu …

Menspreada, vensuda y empobrida la mala sort per ses camins t’espenta, y el vell esprit que’t coroná valenta sembla qu’es hui sens majestad ni vida, mes no abaixes el front, com si envillida fores ja …

Dolces cent troves cantaren aus e flórs, plórs e sospirs; avui cent esparceg canten de una nina lo amor piu. Vert llorer festona el arpa e la festona lo blanch llir, e llurs armoniossos cantics …

¡Tú sola rastas en aqueix ombrívol Trist llar de nòstres avis; Tú sòla ab ta llum dónas Mes vida al enderròch! ¡Semblis l’esprit de la casal runada Que son sepulchre vetlla! ¡Semblis l’última espuria Que …

Desperta ferro, y nodrixca ton drinc aspre ab dura veu el cor que avuy desfallixca; desperta y fes que revixca sa fe en la patria y en Deu; desperta ferro, y qu’esmole ta fulla en …