Infantesa i joventut
Joan B. Pastor Aicart (Beneixama, 1849-1917) va ser metge rural i un escriptor molt prolífic, tant en castellà com en valencià. Si bé ha estat conegut com a poeta, la seua obra abraça tot tipus de gèneres literaris: assaig, teatre, articles de premsa, crítica literària, narrativa curta, etc. Fins fa pocs anys, la seua figura ha passat desapercebuda dins del moviment de la Renaixença valenciana, tot i ser l’autor més premiat al llarg dels territoris de parla catalana durant aquells anys de renaixement lingüístic.
Va nàixer el 13 d’octubre de 1849. El seu pare, Olegario Pastor Belda, que havia nascut a Bocairent, va ser el metge de Beneixama fins l’any 1878. La seua mare, Rosa Aicart Palanca, era de València i degué arribar a residir a Beneixama quan el seu germà, Agustín, es va convertir en rector de la parròquia. Joan Baptista era el major dels cinc germans.
Va començar a estudiar el batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de València l’any 1862. Residia a Torrent a casa d’un oncle que hi exercia com a sacerdot. Va acabar els estudis secundaris el 1868. El director de l’institut era aleshores Vicent Boix, professor de llatí i d’història, i de segur que va marcar la formació del jove Pastor Aicart. Boix va ser un destacat intel.lectual impulsor de la Renaixença valenciana, que va influir decisivament en el fet que Pastor ben prompte escriguera poesia en llemosí. Des del punt de vista ideològic, se situava entre els republicans liberals a València, i va exercir la seua influència tant en Pastor com en els seus companys i amics d’institut i universitat: Lluís Simarro i Amalio Gimeno.
Quan Pastor acaba el batxillerat, amb divuit anys, ja havia escrit tres sarsueles, una col.lecció de poemes en castellà i algun poema en valencià. La primera sarsuela s’anomenava El zuavo, del 1867, a la qual s’afegiran Todo cambia i El astur, totes dues de l’any 1868. També el 1867 va reunir 63 poemes en castellà manuscrits. Un poc més tard arreplega en un quadern de 240 pàgines altres poemes en castellà i li posa el nom de Cuaderno juvenil incompleto. I de 1870 és un tercer quadern de poesia en valencià al qual el mateix Pastor posa el nom de Cuaderno 1º. Lemosín. Com veiem en pocs anys, escriu tres sarsueles i tres quaderns de poesia. I amb només vint anys d’edat, fet que constata l’interés per la creació literària des de ben prompte.
Pastor publica el 1870 en el diari El Centro Popular uns articles on es mostra partidari de la República. Ell mateix va assistir i llegir una oda A la libertad en la inauguració del Centro de la Juventud Republicana a València, on es trobaven els seus companys Simarro i Gimeno. S’alineava en les tesis del republicanisme perquè pensava que la república podria posar Espanya en millor situació que la monarquia i que podria acabar amb la corrupció contínua de l’administració estatal. Al mateix temps el republicanisme menys radical defensava la llibertat religiosa sense voluntat anticlerical, cosa que s’avenia millor amb l’ideari del jove Pastor Aicart. Ara bé, a partir de 1871 ja no seguiria la línia anterior i comença a publicar en El Semanario Económico Popular articles sense contingut polític i que mostren un viratge en la ideologia de Pastor Aicart. També comença en l’any 1870 a col.laborar amb la Ilustración Popular amb articles sobre les virtuts cristianes, apunts de viatges, reflexions sobre ciència o filosofia i algun poema. Ho fa amb un estil combatiu que l’acompanyarà sempre. En aquests articles defensa que, en general, la modernitat, amb la seua confiança en la raó humana, ha significat a la llarga encetar un camí de descreença religiosa amb la qual la societat es dissol perquè no té un fre moral com suposa l’obligació d’obediència cristiana, tal com afirma Josep Martínez Sanchis en la monografia citada. És curiós que utilitzava diversos pseudònims per a no repetir el seu nom en un mateix exemplar: Valeriano, Olegario Belda, Licenciado Linaza.