¡Tú sola rastas en aqueix ombrívol
Trist llar de nòstres avis;
Tú sòla ab ta llum dónas
Mes vida al enderròch!
¡Semblis l’esprit de la casal runada
Que son sepulchre vetlla!
¡Semblis l’última espuria
Que guspireja quant s’apaga el fòch!
A ton voltant les porxalades cahuen,
Runadas per els setgles,
Y el temps escruix las cambras,
Els murs y els torricons.
¡Ni la veu d’un juglar s’escolta trista
Per els rocams que’t voltan!
¡Sols quan lo llop udòla,
Semblin tremer de pòr fins els turons!
¡Tu sòla restas ! Llumenant rohinas
Voltada de tenebre,
N’ets la viventa petja
De nòstre altiu pasat.
¡Oh ! no t’apagues ! Tremolosa y sòla
Llumena aqueixos restos,
¡Tal vòlta un jorn revixcan
Fins las pedras qu’el temps ha soterrat!