Llengua meua enlluernadora
com la claror de l’aubada
qu’el Sol de porpre colora,
i ab frescor marinada
com Abril cuant naix l’aurora;
llengua de veus cristalines
com la del fresc ventijol
de les platjes llevantines,
i ab tanta llum com el Sol
fet pols d’or i perles fines;
llengua que dona a la ciencia
tal volta la millor part
de sa lluminosa esencia,
i esclata en el cel del Art
ab llamps de viva potència;
llengua de Sants i de frares,
de Reis, vats i consellers
que p’el vell mon passejares
cenyit el front de llorers
qu’ab murta i palmes trenares;
[…]
Mai te torbes, ni tremoles;
saps doctrinar a les gents
en aules, pulpits i escoles,
i cuant feixuga l’esmoles
punxent els teus pensaments;
corres per tots els camins
garbosa, docta i sencera,
[…]
saps fer Patria, i saps cantar
jorns de festa i jorns de dol;
i fent-mos riure i plorar
saps ser com la llum de’l Sol
que ningú pot apagar.
[…]
Jo te vullc, llengua d’els avis
perqu’ens fas recort d’els vells
-siguen sants, soldats o savis-
i ens posses ta mel als llavis
qu’n jorn tastaren tots ells;
[…]
te vullc per ser en l’historia
la qu’escrigué aquelles lleis
qu’ens fan d’En Jaume memoria,
i ens donaren l’altra gloria
de ser Rei, i fill de Reis;
[…]
d’una espurna fes un forn;
de ta música sonora
fes guerrer brunyit de corn,
i lo que avuí es sols aurora
será ben pronte mitj-jorn;
puix ni un punt per vanitat
sinó per deure i anhel,
defendre’t se qu’han jurat,
en la terra el Rat-Penat,
i Sant Vicent en el Cel.