Per ella els teus pinsells de raigs d’el dia
y del arch virolat la encessa veta,
desfen tot pols en ta inmortal paleta
que un fornal ple de sols li parexía.
Desbrinant els rumors de l’armonía
doná en rims ses riquesses al poeta,
y semblava viu llamp en sa ma dreta
lo cincell qu’esplent-ne relluhia.
Posá pulpit la siensia en los teus llabis,
y els primers en el mon foren tos sabis
y les primeres en el mon ses plomes,
y per Santa corona a tes conquistes,
en la flor del chardí dels teus artistes
deixá sa llum el sol, y el cel aromes.