Menspreada, vensuda y empobrida
la mala sort per ses camins t’espenta,
y el vell esprit que’t coroná valenta
sembla qu’es hui sens majestad ni vida,
mes no abaixes el front, com si envillida
fores ja als peus del que la gloria aventa,
qu’encar brilla en ton cor la resplandenta
flama en que’t crema la pietat benida.
Torna enardida a les antigues sendes,
y a la gloria, els recorts y les llejendes
que vol fer pols la malvestat estranya,
y al peu sant de la Creu porfiant de viure,
serás cristiana al aixecarte y lliure,
de dons mons reyna com la vella Espanya.