Les ambaixades de moros i cristians

És un gènere que li ha reportat ser molt conegut i difós a la seua comarca. Beneixama, Banyeres de Mariola i Fontanars dels Alforins interpreten cada any durant les festes de moros i cristians els textos creats per Pastor i Aicart a finals del segle XIX o principi del XX. En realitat, són peces teatrals que s’adscriuen al gènere del drama històric propiciat des del Romanticisme durant el segle XIX.
Les ambaixades d’Onil i altres pobles s’atribueixen a Vicent Boix, que va ser professor en l’institut d’ensenyament secundari a València del jove Joan Baptista Pastor; per tant, és possible que tinguera la motivació d’escriure ambaixades seguint l’exemple del mestre. El 1872 és l’any de les primeres ambaixades de Beneixama i quatre anys després enllesteix una altra versió (que ja conté l’acte de la conversió del musulmà al cristianisme), la qual serà editada a Ontinyent l’any 1878 –Imprenta A. Albero- amb alguna esmena respecte a l’anterior. Passats uns anys va escriure un altre text diferent a la primera versió esmentada i que està datat el 1897, Imprenta Francisco Compañy.
La característica més diferenciadora d’aquestes ambaixades és que acaben amb un tercer acte de conversió del musulmà. És el cas de les tres escrites per Pastor, encara que en la de Banyeres de Mariola, del 1902, sembla que l’autor de la conversió del moro no és Pastor Aicart sinó el mateix autor que la de la conversió de Bocairent o l’ambaixada de Villena. L’ambaixada de Banyeres va ser escrita per l’amistat que tenia amb el banyerí Victoriano Martínez Francés. La de Fontanars és posterior a les dues, de 1914 i sí que conté la conversió escrita per Pastor i Aicart.
Estan escrites en castellà, en versos decasíl.labs i hendecasíl.labs. Hi ha bastants versions de les ambaixades, cosa que explicaria que era un text viu, refet per l’autor a la vista i escolta cada any de la representació dins la festa de moros i cristians. És una forma d’anar millorant, afegint o llevant, el text inicial per tal d’aconseguir la màxima vivacitat i l’aplaudiment del públic amb qui compartia escenari. Una forma peculiar de literatura “interactiva” i “evolutiva”, per dir-ho d’alguna manera.