Ben prompte va escriure teatre, amb 18 anys ja havia creat una sarsuela anomenada El Zuavo. Un any després en tenia enllestides dues més, Todo cambia i El astur. Entre obres completes i fragmentades va escriure una trentena d’obres de teatre, incloses les sarsueles. La majoria estan escrites en castellà, però en va traure tres en valencià: Plucha d’estiu, El herbolari i Pep de Quelo, comèdies en un acte. Aquestes dues darreres estan inacabades.
Pluja d’estiu ens ha arribat sencera i perfectament llegible. Respon als tòpics del teatre valencià costumista de l’època, també en el llenguatge usat. No empra el llenguatge arcaïtzant de la poesia, però sí els trets dialectals del l’apitxat que es parla a València i rodalia. L’acció de fet està ambientada a l’Horta. Descriu un embolic inofensiu sobre una jove i son pare a la recerca d’un pretendent adequat per a la filla.
Algunes obres de teatre van ser premiades, com ara La estrella de la Ràbida i La Pilarica, totes dues a Lleida on van ser editades per l’Academia Bibliográfico-Mariana, el 1892 i el 1893 respectivament. També va veure la publicació el 1902 a Alacant l’obra El Vencido (Imprenta Such) un quadre dramàtic on un obrer anarquista reflexiona sobre un acte violent que acaba de cometre i com es redimeix per la religió, meditació en vers sobre les conseqüències de la violència.