Sr. D. Juan B. Pastor Aicart
Mon bon amich y confrare: Fins avuy no li he donades les gràcies pel Cant que s’ha servit a dedicarme, francament per no saber com donarleshi. Son malaguayades per mi aquelles estrofes, aquella valentia y aquella inspiració ¿M’hauria pres per altre? Jo no soc mes que un pobre pages de la plana de Vich que s’ordenà de presbiter y que presbiter s’ha quedat y que no podent servir a Deu en los alts ministeris de la ensenyansa y predicació m’he dedicat a fer ralles curtes, que en la balansa de Sant Miquel tinch por que no faran lo pes.
Si no obstant y això V. em dedica una magnifica oda, per amor de Deu sia per qui voldria tots los llorers y totes les glories y a qui penso dedicar los pocs o molts dies que me resten de vida.
Ell li done a V. la paga que li desitjo, repetintme son coral [cordial??] amich y S. q.s.m.b
Jacinto Verdaguer. Pbre.
Barcelona, 15, abril, 1890